YO, SOLA cumple un año desde su estreno.
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
CRÍTICA TEATRAL: YO, SOLA A LA SALA PORTA4
Roberto Martínez. CULTURALIA
L’univers Disney en desconstrucció és la base de Yo, sola, la nova proposta de la sala PORTA 4 estrenada el passat 14 de gener, un monòleg que trenca els esquemes habituals d’aquest tipus de teatre i que va ser molt ben rebut pel públic, qui va premiar amb constants rialles la ironia de Verónica Pallini sobre aquells estereotips que, ja de ben petits, ens van inocular a traïció amb les pel·lícules animades pels estudis de Walt Disney.
Verónica Pallini, Vero, és l’actriu/personatge protagonista d’aquest muntatge. Des del primer instant ens confessa la seva decepció: vestida de núvia, de blanc radiant, revela el seu fracàs sentimental al públic, una situació angoixant que ha fet d’ella una addicta a les teràpies que prometen ajudar-la a superar aquest mal tràngol. El seu psicoterapeuta li ha recomanat la innovadora Teràpia Disney que consisteix a donar vida als personatges animats que vam conèixer quan érem petits, i que presentaven un model de dona fràgil que aspira a trobar un príncep blau i passar-se la resta dels seus dies feliços i menjant anissos, clixé que persegueix Verosense sort.
Així Vero ens confia la seva història sentimental, experiències insatisfactòries que han impedit que fes realitat el seu somni. A aquests fragments biogràfics s’hi intercalen escenes en què l’actriu interpreta tres dones de l’imaginari Disney (Wendy Pan, incapaç de fer madurar Peter, una Blancaneus insatisfeta de les seves relacions amb els set nans o la terrible Madrastra, farta del seu espòs i del maleït mirallet màgic) que ens mostraran què lluny es troben de la felicitat absoluta.
Les relacions de parella i la solitud són els ingredients principals d’aquesta obra, uns temes molt seriosos quePallini encerta a presentar amb humor i ironia; així Yo, sola és una divertida proposta que desdramatitza unes situacions fetes obsessions per a moltes persones, una quimera alimentada en la nostra infantesa, quan ens fan creure en contes de fades impossibles de realitzar.
L’espectacle també l’encerta en la seva imaginativa posada en escena, un plantejament intel·ligent que fuig del format freqüent dels monòlegs per a combinar les intervencions de Pallini amb diversos fragments audiovisuals, ja siguin escenes de les pel·lícules infantils o bé petites intervencions de personatges que ha conegut Vero, com ara el seu terapeuta, la protectora majordoma d’una de les seves ex-parelles o la histèrica responsable de l’anomenada “teràpia per a mares que no són mares”.
Seria impossible, però, portar a bon port aquesta obra sense el magnífic treball de Verónica Pallini, una excel·lent actriu transformada en l’eix vertebrador de Yo, sola que aconsegueix crear un clima de complicitat amb l’espectador fins a convertir-lo, més que en un oient passiu, en un amic a qui confia amb tota naturalitat els seus secrets més inconfessables.
Un text enginyós sobre dones que busquen el príncep blau sense saber que, si el troben, es convertirà en gripau, una extraordinària actriu que es transforma amb solvència en els personatges de Disney i un muntatge audiovisual que reforça el monòleg fan de Yo, sola una proposta imprescindible per a aquells qui hagin estat enamorats alguna vegada, un espectacle on tothom s’hi veurà representat, d’una manera o una altra, amb un final en forma de càmera oculta que no s’haurien de perdre.
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
PATRICIA SUAREZ, DRAMATURGA DE "YO, SOLA"
OBTIENE EL PREMIO ARGENTORES LATINOAMERICA
La dramaturga rosarina Patricia Suárez obtuvo hoy el Premio Argentores Latinoamérica en la primera edición de la distinción -esta vez dedicada al teatro-, que entregó la Sociedad de Autores de la Argentina.
La obra "Natalina" fue elegida entre 127 concursantes de Argentina, Chile, Brasil, Uruguay, México, Cuba, Costa Rica, Colombia y Venezuela; y, por mérito de ese texto, aún inédito, Suárez recibió una estatuilla, un diploma y un premio de diez mil dólares.
Por su parte, el escritor bonaerense Jorge Accame, recibió una mención por su pieza "El taller".
La elección de los ganadores estuvo en manos de un jurado integrado por tres reconocidos autores del continente: José Luis Moncada Gil (México), Marco Antonio de la Parra (Chile) y Mauricio Kartún (Argentina).
"Los concursantes expresaban un cruce generacional notorio, donde hubo textos que se inscribían en las tradiciones estéticas y otros de carácter experimental", le expresó a Télam el jurado Moncada Gil.
El especialista afirmó que "los ganadores -que compitieron a través de pseudónimos- fueron, finalmente, autores que ya pertecen a la tradición del teatro del continente".
Por su parte, el titular de Argentores, Roberto `Tito` Cossa enfatizó que el premio instituido por la entidad contribuye a "un proceso de integración de América latina".
"Pueden haber acuerdos políticos económicos, pero la verdadera integración se da en el plano de la cultura", aseguró.
La ganadora, Suárez, es una dramaturga y narradora que nació en Rosario en 1969.
Como dramaturga escribió "Valhalarealizada" y la trilogía "Las polacas", compuesta por "Historias tártaras", "Casamentera" (Premio Fondo Nacional de las Artes 2001) y "La Varsovia" (Premio Instituto Nacional de Teatro 2001), entre otras obras.
En las próximas ediciones del Premio Argentores se distinguirán a representantes de la radio, el cine, la televisión y las nuevas tecnologías.
http://entretenimiento.terra.com.ar/cine/patricia-suarez-obtuvo-el-premio-argentores-latinoamerica,d3b2dc57196f3310VgnVCM10000098f154d0RCRD.html
